Cadena Calaceit-Caseres/ Vinaròs-Ulldecona

Per al 24 d’agost l’ANC a les Terres de l’Ebre, tenia programats dos assajos de cadenes de principal importància per la complexitat que representaven i la simbologia que portaven implícita.
La cadena que uneix Caseres-Calaceit, sobre el riu Algars, per la unitat de la llengua i El pont que uneix Ulldecona-Vinaròs sobre el riu Sènia i que és conegut com el pont de l’Olivar, aquesta sota el lema: Lo Sènia no és frontera.
De la primera ens en parla Josep Segarra, coordinador de l’ANC de Gandesa que ho ha vist i viscut així:
Aquesta tarda tal i com teníem previst des de l'ANC Terres de l'Ebre hem fet la reunió de la regional a Calaceit sense problemes; un cop acabada ens hem desplaçat fins al pont del riu Algars que fa de "frontera" entre Catalunya i l'Aragó, pels municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Alguns companys s'han aturat a la banda de l'Aragó per preguntar a la Guàrdia Civil on podien estacionar el vehicle, i els agents els hi han contestat amb molt mala educació: "Que no me hablen catalán que eso es España, coño".
Tot seguit, s'ha llegit un manifest, on han intervingut el Paulí, el Manel Alves (membre del Secretariat Nacional de l'ANC) i l'Eva; després ens hem anat col•locant a la vora de la carretera, ja que al final no han volgut tallar la N420, tal i com s'havia negociat, tallar un carril i fer-lo amb trànsit intermitent.
Quan gairebé ja teníem tot el pont cobert de gent i arribàvem a la part d'Aragó, la Guàrdia Civil ha dit que no podíem creuar la frontera, hi ha hagut una discussió amb la gent que estava a la punta de la cadena i li van demanar el DNI al Paulí, com a responsable, un dels agents. El comportament de la majoria d'agents va ser correcte, excepte d'un, que anava amb una actitud una mica "xulesca". Els crits d'independència han estatser espontanis.

Fotos Josep Benaiges

 

Per contra la trobada al pont de l’Olivar ha transcorregut amb un ambient festiu i de total normalitat. La cadena venia precedida de una sèrie d’actes que havien començat al mati, amb fideuà inclosa a l’hora de dinar, i una xerrada  amb membres de Països Catalans que ha originat una bona participació en el torn de paraules,  per part del públic, no sempre massa d’acord, també s’ha de dir, amb el ponent, però amb una idea clara: tots volem el mateix, potser el que ens cal aclarir són les vies com arribar-hi, però temps, al temps.
Seguint els castellers de Vinaròs, hem arribat al pont de l’Olivar i a ritme de  Muixeranga hem anat enllaçant les nostres mans fins aconseguir  l’objectiu:  “Lo Sènia no és frontera”. S'ha llegit el manifest i hem cantat “Els Segadors” i amb crits d’independència s’ha donat fi a la diada.

Clica